Fundació Catalana de l'Esplai
En defensa de la justícia, la democràcia i el país

A favor de la infància, la joventut i les generacions futures

Eleccions en un canvi d’època
S’han convocat eleccions a Catalunya el proper 25 de novembre de 2012 enmig d’una crisi econòmica, social i política d’enormes proporcions. Avui sabem, a més, que no es tracta d’una crisi passatgera. Estem vivint un canvi d’època on els escenaris de futur ja no seran els del passat. Vivim una era d’incerteses, de greus dificultats, d’adaptació a noves situacions i de decreixement. Alhora, són moments de cruïlla, d’esperança i de noves oportunitats. Temps que requereixen lucidesa, serenitat i coratge per construir el futur.
 
Crisi i dualització social
Les conseqüències de la crisi financera i immobiliària i la resignació o la renúncia de la política, global i local, per determinar les decisions que afecten els ciutadans front els mercats i la lògica del nostre sistema econòmic, recauen sobre la majoria de la població i, d’una manera especial, sobre els col·lectius més vulnerables i els territoris més precaris.
 
La dimensió de les dades d’atur, particularment el juvenil que se situa en un 50%, així com els índex de pobresa, que afecten d’una manera especial a la infància, en un 24%, són insuportables i ens parlen d’una situació de veritable emergència social.
 
S’ha iniciat el retrocés en aspectes bàsics que fins ara definien el nostre estat del benestar en matèries tant essencials com l’educació, la salut o els serveis socials.
 
La dualització de la societat és creixent i l’afectació en la infància i la joventut té un impacte present i en el de les generacions futures de conseqüències imprevisibles. Existeix el risc real que s’esquerdi la cohesió social del país.
 
La resposta ciutadana
La resposta ciutadana és àmplia, diversa i transversal. El moviment del 15M de 2011 o el de la plataforma contra els desnonaments, per citar-ne dues d’emblemàtiques, són expressions d’indignació social que han tingut i tenen un ampli suport ciutadà perquè es rebel·len contra injustícies flagrants i posen de manifest la incapacitat dels mecanismes polítics i econòmics que té el nostre sistema per resoldre-les.
 
Són molts els sectors de la societat que es mobilitzen no només en defensa dels seus interessos particulars sinó en el de l’estat del benestar i en contra que la crisi recaigui sobre els més febles.
 
Catalunya i l’Estat espanyol
La crisi social ve acompanyada al nostre país per la posada en qüestió del marc actual de relació institucional de Catalunya amb l’Estat espanyol i d’una mobilització ciutadana sense precedents.
 
Ens trobem, doncs, també enmig d’una crisi política originada per la manca d’encaix adequat entre Catalunya i l’Estat espanyol des del punt de vista polític, econòmic, cultural i lingüístic. Aquesta qüestió avui ha esdevingut ja inajornable.
 
La massiva manifestació de l’11 de setembre de 2012 ha palesat que amplis sectors de la ciutadania reclamen una nova manera de relacionar-se amb l’Estat espanyol, trenta-cinc anys després del pacte constitucional de 1978, i en molts casos directament que Catalunya esdevingui un estat propi dins la Unió Europea. Aquest element, junt amb el rebuig del Govern espanyol a la proposta de pacte fiscal aprovada pel Parlament de Catalunya, ha estat el detonant de la convocatòria d’eleccions.
 
El clam de la indignació i l’esperança, en l’àmbit social i nacional
La ciutadania ha pres la paraula, també la iniciativa, tant en el vessant social com en el nacional, qüestionant obertament les limitacions i contradiccions que té el nostre sistema econòmic i institucional. Tant el 15M com l’11S qüestionen obertament injustícies de present i expressen una ferma voluntat col·lectiva de decidir sobre el futur. Combinen, des de l’exercici d’una ciutadania activa, clams d’indignació i d’esperança que cal saber escoltar atentament.
 
La vigència de les propostes de fa dos anys. Pels drets socials
Fa dos anys, la Fundació Catalana de l’Esplai va elaborar un conjunt de propostes i les va dirigir als partits polítics que es presentaven a les eleccions catalanes. Totes elles són vigents.
 
Reclamàvem la necessària prioritat de les polítiques en favor de la infància, la joventut, l’educació, la inclusió social i la ciutadania. Parlàvem també de la importància de l’educació en el lleure, de garantir-ne el seu accés i d’incorporar-la dins l’estratègia educativa del país. Advertíem i plantejàvem la necessitat de plans d’acció i inclusió i cohesió social en els barris amb més dificultats en termes socials i de convivència.
 
Dos anys després, ho podem dir més fort, però no més clar. Cal prioritzar tot això perquè no fer-ho, apart d’injust, senzillament ja és temerari.
 
A banda, la reducció dels pressupostos públics està afectant també les organitzacions de la societat civil compromeses amb el benestar de les persones i la inclusió social amb una important afectació per desenvolupar la seva funció social.
 
Sens dubte, el moment és transcendent i fem des d’aquí una crida a la participació per expressar amb el vot la voluntat de la ciutadania.
 
El nostre posicionament és a favor de la justícia, la democràcia i el país. En defensa de l’estat del benestar, dels més febles i dels seus drets socials.
 
El dret a decidir
Ens reafirmem, més que mai, en la necessitat del respecte a la voluntat popular. És l’hora de la preeminència de la política i la democràcia com a forma de resoldre els conflictes i les diferències. El dret a decidir, també en la forma d’estructuració política del país, és quelcom bàsic en aquests moments sobre el qual la ciutadania de Catalunya s’ha de manifestar. El dret a decidir és un exercici de democràcia i ciutadania.
 
En una societat plural i diversa com la catalana proclamem la importància del respecte i pervivència dels elements culturals, lingüístics, històrics i polítics que la configuren com a nació i que donen identitat als seus ciutadans.
 
La identitat catalana no és incompatible amb d’altres identitats marcades per l’origen, la història o la pròpia voluntat. La construcció d’identitats compartides és un element essencial en els itineraris de les persones i els pobles, per a la seva pròpia autoestima i també per relacionar-se solidàriament i fraternalment amb els altres.
 
Urgència i importància. La inversió en infància i joventut, una prioritat
El nostre posicionament és a favor de la infància, la joventut i les generacions futures. Aquesta és una de les responsabilitats històriques del moment. Invertir en la infància i en la seva educació començant per la infantil, passant per l’educació en el lleure, fins els ensenyaments postobligatoris. S’ha de fer de l’acció vers aquest 25% de la infància que es troba en risc d’exclusió social una estratègia fonamental de les polítiques públiques. Perquè viu en la pobresa i abandona prematurament la seva educació o no disposa de les condicions familiars adients. Invertir també en els joves donant-los l’oportunitat laboral, d’emancipar-se i de ser protagonistes i ciutadans en el mateix pla d’igualtat que els adults. En definitiva, invertir en la infància i la joventut són dues qüestions irrenunciables i urgents.
 
Les decisions d’ara marcaran en bona part la vida de les generacions futures. En l’àmbit social, nacional i en el terreny de la convivència i la ciutadania. El nostre compromís d’ara i la nostra responsabilitat té a veure també amb elles. Ens emplacem amb als partits polítics i els futurs governants en aquest compromís que voldríem fos àmpliament compartit.
 
Fundació Catalana de l’Esplai. novembre, 2012